ÍNDEX   ACTUALITAT  CONCEPTES CATISTES    DR. CAT I AMICS     ZOMBISME COLONIAL     PRODUCTES DR. CAT  SERVEIS   PENSAMENT DR. CAT    COLONIALISTES CATALANS

 

 

Amics i parents

En dr. Cat mai no ha estat sol. Té un munt d'amics i parents amb qui ha compartit batalletes de tota mena. Sovint personatges peculiars, molts d'ells encara col·laboren amb ell en la seva tasca conspirativa.

 

L'Avi Cat va formar part d'una brigada garrafenca que va dirigir-se a Cuba per ajudar en el moviment independentista i va arribar a ser la mà esquerra d'en José Martí. Encara avui hi ha una placa a Cienfuegos que el recorda. A primers de segle va conèixer Gaudí, a qui va iniciar en els misteris del catisme, com reflecteix el Celler Güell de Garraf i inicià una vida d'activitat desenfrenada que preludiaria la del seu net i n'obriria el camí. Va estar a Dublín durant la independència d'Eire i allí hi va conèixer Ho Chi Minh, que hi treballava de rentaplats en un hotel i amb qui va fer una gran amistat. Paral·lelament va passar la tardor del 17 a Leningrad i Moscou i va rebutjar un comissariat al Soviet de Sebastopol el 1919, per anar a Berlín a lluitar al costat de la seva amant -segons es rumorejava aleshores, rumor sempre negat per ell- Rosa Luxemburg. Després del desastre alemany i de l'assassinat dels dirigents espartaquistes, va anar tornant periòdicament a Moscou, on havia dut a estudiar el seu net, i a Odessa  on tenia la residència i on passava l'estiu amb el jove Dr. Cat. Però a la mort de Lenin, va marxar  d'Ucraïna tement Stalin, que encara duia a la cara una esgarrapada que li havia fet  l'avi Cat en una discussió político-alcohòlica a Tiblisi el 1920. 

Cat-pare: Poc sabem del fill de l'Avi Cat i pare d'en Dr Cat. Sembla que va  ser l'ovella negra de la família. Sense cap interès polític, va treballar als anys 20 en cabarets de Barcelona fent espectacles de prestigiditació, esdevenint un personatge famós de l'animada vida nocturna de l'època. Va arribar a filmar una pel·lícula, «Misterios de Barcelona» i era molt afeccionat al joc. Sembla que es va casar amb una formosa pubilla sitgetana i que va fugar-se a Paris amb la fortuna familiar de la seva dona i dues criades antillanes. A París es va fer la cirurgia estètica -sembla que el perseguia la màfia- i va perdre l'aspecte feliforme. Aquí es perd la seva pista. Es un tema tabú a la família Cat. Tanmateix, aquesta part tarambana no és del tot aliena a la biografia «obscura» del seu fill i els seus episodis com croupier, trombonista o cambrer en establiments dubtosos en barris poc recomanables de ciutats perilloses en països en guerra.

 

Oncle Jonàs: «oncle» de qui? D'en Cat? De l'Avi Cat? Tiet carnal o polític? Casat amb qui? No en sabem pràcticament res,  excepte que va fugir en un zeppelin segrestat davant les mateixes barbes de la SS que el perseguien per Berlin el 1935, on estava ajudant la resistència antinazi. Aquest episodi va ser llegit pels Cat en una crònica al «Pravda» (al costat una foto d'en Jonàs en arribar a Minsk) i durant anys va provocar la hilaritat del clan Cat per desesperació de l'oncle Jonàs. Als Cat els feia gràcia la fuga (un home-gat en teoria mai no fuig, ans planta cara fins el final), però com l'oncle era humà i no feliforme, no li tenien en compte -a part de per prendre-li el pèl.

La Cati Jaques és una una autoritat mundial pel que fa als homes-gat i la cultura garrafenca. És l'actual directora del Centre de Recerques Garrafenques. Neboda d’En dr. Cat, tot i ser plenament humana, té un caràcter feréstec i felí que la fan temible -quan ella vol. De jove va ser comandant a l'exèrcit sandinista i conten d'ella que no tenia por de res. En Ronald Reagan en persona va posar preu al seu cap i la CIA la buscava com si fos el Che rediviu. Es diu que ella soleta va arribar a desemmascarar i capturar més de 300 agents de la tristament cèlebre agència  nord-americana. Als anys 60 va actuar en diversos cabarets als EUA com a «catwoman». Ella ho justifica dient que era una tapadora per la seva feina d'espionatge a favor del govern del Vietnam del Nord. Tanmateix, males llengües diuen que «s'ho passava massa bé» per «estar en missió».

El capità Jaques ha estat company de guerrilla d’En dr. Cat per mig món. Es van conèixer al Vietnam quan en Cat i ell van dirigir la construcció dels túnels de Cu-Chi, doncs en Ho Chi Minh va voler confiar en l'àmplia experiència dels garrafons pel que fa a la vida subterrània.  Amant del sudest asiàtic ha lluitat a Timor i a Filipines i ha fet de pirata amb la guerrilla anti-indonèsia d'Aceh. També va escriure la primera guia «Lonely Planet» de Guinea-Papúa i ha protagonitzat actes de sabotatge a Kanaky (Nova Caledònia) contra l'invasor francès, reprenent la pirateria contra iots de ricatxos (pràctica que ha repetit per a les organitzacions armades corses). La seva valentia i ferotgia com combatent sense por l’han fet un mite vivent. El seu expedient a la CIA ocupa dotze folis tan sols en referència als seus tatuatges. 

Captain Beefheart i Frank Zappa van acollir en Cat com trompetista en alguns dels seus bolos descomunals a San Francisco el 1969, quan en Cat vivia a Califòrnia i formava part de l'èlit contracultural de la costa Oest. En Zappa i en Beefheart, com molts dels seus contemporanis, anaven sempre tan passats de voltes que de fet mai van adonar-se del tot que aquell «negre estrany de la trompeta» (black weird horn man), era en realitat un home-gat. Per més detalls sobre aquest període de la biografia catiana, llegiu l'article que va escriure el reverend Ward.K.Philips  al «Readers Digest» del 23-11-70.

El Gat d'en Fat Freddy, sense cap mena de dubte el gat més passota i espavilat del San Francisco dels anys de la moguda flower-power, supervivent per natura al hippisme i el post-hippisme. Juntament amb el gat Fritz i el propi dr. Cat,  va animar la vida nocturna (de dia clapaven) de la important comunitat felina del Nord de Califòrnia. No són veritat però els rumors d'una enemistat amb el gat Fèlix (els gats mai no fan enemistats duradores dins la seva pròpia espècie), però alguns biògrafs si que apunten que van provar sense èxit de crear una organització felina de costa a costa (National Cat Association), unint-se amb la banda de «Don Gato».

Fritz the Cat: va alternar amb En Cat a finals dels 60 per Haight Street. Alguns ximplets els confonien, cosa que enfurismava el presumit heroi anticolonial, convençut de ser molt més guapo i sexy que l'egocèntric Fritz. Ara bé, a en Cat li encantaven els blues que al més pur estil Mississipí, es marcava en Fritz quan s'asseien els dos al moll, mirant la badia de Sant Francisco (això inspirà una famosa cançó a Otis Redding, amb qui solien coincidir en una taverna portuària de mala mort). Els dos tenien molt d'èxit amb les noies, però poca sort en l'amor. En Cat es va enamorar d'una ballarina tradicional thai, un amor no correspost que el va posar en greu perill i en Fritz va morir la seva primera vida assassinat per una amant rencorosa.

Miquel Carxot, sembla poca cosa, però és un dels periodistes i polemistes més distingits del Garraf. La seva afecció a l’espeleologia el fa un dels pocs bons coneixedors d’aquesta estranya regió foradada com un gruyère (o és l'emmental el dels foradets?). Justament, es va comprometre amb la causa anticolonial des d’un fortuït encontre amb En dr. Cat al fons d’un avenc. L'heroi el convidà a prendre un mekong per refer-se de l'ensurt (fa feredat trobar-se al mig d'un túnel fosc a 200 metres de profunditat un home-gat de dos metres d'alçada passejant sense llum i fumant un toscano!!).  D'aquí va nèixer una cordial amistat i col·laboració que encara perdura i que de tant en tant fa nèixer boniques perles literàrio-polítiques.

 

Xavier Cugat , músic i vividor que fa fer fortuna a Las Vegas als anys 50 i posteriors, inventant-se allò que es passà a dir «latin»,  i arribant a ser conegut com «The king of rumba». Amb en Cat es van fer força amics durant el període que va l'heroi passar a Las Vegas, tot i que sempre va preferir l'ska al «latin».
Amb el temps, en Cugat es va fer vell i en el seu repapieig va acabar apadrinant la dissortadament coneguda «Nina» que tan trist paper va fer al programa colonitzador «Operación Triumfo».

Lucy Ewing era una nena mil·lionària texana abans de prendre consciència revolucionària a través d’un nòvio, heroi dels Weathermen Underground i líder carismàtic del moviment troskista texà, i va acabar renegant de la família. Estudià art i esdevingué una reconeguda periodista militant en el món antiimperialista, després que una dura experiència a Nicaragua li fes comprendre que no estava feta per a la vida de guerrilla.
Escriu per a l’òrgan oficial del catisme, l’Observatori Colonial, i per diversos panflets d’arreu del món, inclòs –per al·lucinant que sembli!- el Cosmopolitan (edició de Texas).

 

Companyia Lobkovskaya, companyia de franctiradores soviètiques que van lluitar contra la invasió alemanya durant la II Guerra Mundial. En dr Cat, sempre fascinat per les dones guerreres, les va anar a veure al front d'amagat d'Stalin el 1942 per donar-les ànims personalment (en alguns casos, molt personalment).  Amb el caos total de fronts a la guerra russo-alemanya i les seves habilitats naturals (visió nocturna, coneixement de túnels) no va tenir però gaires problemes per anar i tornar des de Dalmàcia (on dirigia la resistència partisana) a Rússia.

Afrodita Angellino, antropòlega calabresa. Va conèixer en Dr. Cat el 1989 en un poblet del Mani, al Pel·loponès,  iniciant-se una llarga amistat i un fascinant treball de recerca sobre els homes-gat que coordina des del prestigiós Museo Polare di Cultura Schimese a Civitanova-Marinese.
Hi ha qui diu que ella i en Cat tenen un afer que va més enllà de la col·laboració científica. Preguntat al respecte, en Cat desenfunda les urpes, transforma la cara en una ganyota felina i com per art d'encantament, es sol canviar ràpidament de tema.

Blai Felipa, conegut etnòleg, folklorista i cuiner, és un home alegre que sembla un escolà entrat en anys. Entre altres molts mèrits, pot apuntar-se la recuperació de la coca de carxofes i botifarra de la baixa Noguera,  extingida al segle XVII, i un recull de cançons poca-soltes d'Arbeca. Se’l considera un mestre de la cassola de tros amb espinacs, a l’estil de Linyola.
És l'extrem oposat a En Cat i amics: em prou feines ha sortit del seu poble de l'Urgell més enllà de Lleida (per temes de papers) i pobles de les comarques veïnes, per feina. Un cop, de jove, va anar a Tarragona i va veure el mar (de lluny, li fan una por terrible els crancs). 
 

«Rot» Stewart va guanyar per golejada d'un concurs de clònics d'en Rod Stewart a Bellmunt d'Urgell. En Rot, a més de considerar-se encara més sexy que en Rod, és un crític implacable de l'ocupació espanyola i francesa del nostre país, i emet les seves opinions en diversos mitjans radiofònics, tant «mainstream» com alternatius, de les terres de Ponent.
Com l'original és un declarat enemic d'en Cat, l'heroi anticolonial va trobar graciós fer-se amic del seu clònic (coses d'en Cat!), però va resultar una bona tria: en Rot és un comentarista agut i valent, un animador de socarel i un tipus que sempre està de bon humor i planteja alternatives optimistes en els moments més baixos.

Thimoty Leary, poeta de la revolució contracultural americana dels 60 va passar uns anys força entretinguts, uns quants en companyia d'En Cat a Califòrnia. Apòstol del LSD i la marihuana, va ser arrestat pel FBI, que el tancà en una presó per a la qual ell havia fet els tests psicològics que permetien classificar els presos. Evidentment classificat com no gens perillós, se'l va permetre treballar a l'exterior, d'on va ser alliberat pel Weathermen Underground en un rescat espectacular en helicòpter pagat per la Brotherhood of Love. Els Weathermen  el dugueren a Algèria, seu del govern provisional USA dels Black Panthers , però s'hi va barallar i va acabar fugint a Suïssa i finalment  a Kabul, on va ser segrestat per la CIA, que el va tornar als USA i pretengué que delatés tothom...

Subcomandante Marcos. En Cat va ser el primer estranger en arribar a Chiapas un cop començada la revolta zapatista, la revolta de la nova època, l'inici de la subversió planetàriacontra l'Imperi neoliberal mundial. Per desgràcia, l'al·lèrgia d'en Sub als gats va impedir una col·laboració duradora que podria haver canviat el món més depressa.
Hi ha qui diu que en Marcos en realitat és fill d'en Cat i que sota la màscara hi amaga un rostre felí...

 

Skatalites: En dr. Cat va tocar la trompeta amb el famós grup jamaicà quan va estar a la illa caribenya a començaments dels 60. Hi arribà cercant refugi d'esperit i de cor després d'un desastre amorós a Alexandria que l'enfrontà amb el seu amic Nasser. Sembla que va ser en Cat qui va introduir l'ska a Catalunya. Els Skatalites li van dedicar una cançó «El Pussycat»,  que sempre li feia ràbia. «Jo no soc un pollós», solia remugar.

Miquel Àngel Pasqual. Un tros d'home, capaç de fer encara una versió unplugged del «i és que és evident que l'home ve de la patata» que millora amb molt l'entranyable original de La Trinca abans que aquest grup es dediqués a la producció de cultura televisiva escombraria i colonialista.

Comité Homologador Central de VA-CA/Via Anticolonial Activa de Galícia. Els difussors del pensament catià al món atlàntic, amb una imaginació i trempera que fan empal·lidir d'enveja els col·lectius catalans. VA-CA van dur la imaginació al poder de l'hiperespai amb una força insòlita no sols a l'univers lusòfon, sinó al món mundial en general. Dissortadament, VA-CA va morir durant el 2006, després d'haver escrit les planes més glorioses del moviment subversivo-barrilaire gallec.

Angela Davis va ser una activista negra fundadora dels Black Panthers i del concepte «Black Power», que va arribar al seu clímax amb l'exhibició militant dels atletes negres vencedors als Jocs Olímpics del 1968. Va ser perseguida i finalment detinguda pel FBI, que van assassinar el seu nòvio. El seu empresonament a la presó d'Attica, on va provocar una revolta dels presos, va fer-la famosa al món sencer.
Va alternar amb en Cat a Berkeley. En ser negre (com a gat), En dr. Cat no va rebreel rebuig de molts radicals afroamericans  contra els blancs, i va poder conèixer des de dins el moviment negre. Aquesta experiència i l'amistat (o el que fos) amb l'Angela, van ajudar a fonamentar la  teoria catiana del «Cat Power».

Dien Pu-Chi (a l'esquerra, amb la camisa lila). Famosa heroïna vietcong amb qui en Cat va tenir un belicós afer durant l'ofensiva del Pa-Trang. Va fer caure un F-5 amb un tret a l'orella del seu pilot, en una època en la que els homes de bé blancs i no pirates encara no duien arrecades. El pilot, un tal Joe Ferrigno, de tornada a Califòrnia i per tal de dissimular el trau, va posar de moda l'arrecada masculina. Al seu país Dien Pu-Chi fou venerada com una heroïna nacional fins l'escàndol que protagonitzà a finals dels 80 quan es va jugar i va perdre al set i mig les seves nombroses condecoracions. Probablement la seva ludopatia sou un efecte secundari de la seva relació amb en Cat, reconegut jugador.

Arquebisbe Makarros. Capellà xipriota co-fundador amb En dr. Cat de la «Società Macarrónica», una mena d'Internacional Mediterrània per combatre la penetració cultural nòrdica a les nostres latituds. Escriu de tant en tant sobre temes mediterranis a les publicacions anticolonials i també al full parroquial de la Metròpoli de Latakia. És molt popular al sud de Xipre per la seva defensa radical d'un «tempo mandrós», que permet la relaxació, l'alliberament de les tensions que ens encadenen a un món massa estressant i una vida més humana i més oberta cap allò diví. Com és natural, aquest pensament tan felí, té molt a veure amb la praxi d'en dr. Cat.

 

El whisky Mekong, whisky d'arròs que es fa al nord de Tailàndia ha estat el gran amic d'en Cat en les llargues guàrdies  a la guerra del Vietnam, les solitàries nits de lluna a les platges de Kanaky o Timor, durant els passeigs per la selva amb en Marcos... No es recomana a gent amb paladar o estómac fins. Cal reconèixer tanmateix, que té el seu encant.

Nasser va ser el gran líder anticolonialista àrab, que des d'Egipte va plantar cara al colonialisme europeu. Va estar a punt de fer cristal.litzar un món àrab unit, laic i progressista, un somni que els mateixos occidentals que ara es lamenten d'un món àrab desunit, fanàtic i retrògrad, van fer tot el possible per destruir.
En dr. Cat hi col·laborà activament durant la crisi del canal de Suez, fins que un afer amb una periodista siriana (en realitat agent del KGB  que els prengué el pèl als dos), els separà i deixà en Cat amb el cor trencat. Per oblidar-la, d'Egipte va anar a Jamaica i posteriorment a Las Vegas.

 

Maurici, el Kalashnikov que des del 1947 ha acompanyat fidelment En dr. Cat arreu del món, sense fallar ni un sol cop,  fins que la seva neboda Cati li va robar per anar-se'n a Nicaragua a fer-se la valenta.
 

Mikhail Kalashnikov va inventar el fusell metrallador que dugué el seu nom amb l'ajut del seu amic dr. Cat, que li va aportar les seves experiències amb prototipus similars al front balcànic als anys 40.
 

Piotr Szut va fer d'aviador mercernari d'un emirat àrab fins que va conèixer el Capità Jaques al Ièmen. Junts van donar suport a la guerrilla d'Aceh (Indonèsia) i van trobar-se amb En dr. Cat a Tímor Est.
Tot i que sempre s'ha dit que era estonià això sols és cert parcialment (per part de mare). La veritat és que era eslovè i de fet coneixia en Cat de vista quan aquest va anar a sufocar una revolta feixisto-cossaca a Eslovènia el 1944. Molt actiu durant la independència del bonic i xicotet estat balcànic, va arribar-ne a ser ministre de joventut i esports.