Conceptes bàsics per a entendre la teoria i la pràctica anticolonialista

per Cati Jaques, directora del Centre de Recerques Garrafenques

consulteu el lluminós pensament d'En dr. Cat

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V X Y Z

Agregació en la diversitat: Aliança dels indígenes dels pobles colonitzats amb els immigrants i els colons, per tal de crear societats multiculturals que rebutgin la colonització i creïn estats multiculturals descolonitzats basats en la diversitat i la militància anticolonial.

Bon catalanet (zombiet):  A l'època colonial clàssica, el bon negret era l'indígena que abandonava la seva llengua i aprenia francès; que deixava les tradicions del seu poble i acceptava les europees -el progrés!!!- sense crítica ni discussió; que delatava els seus compatriotes rebels o, disfressat de policia, els assassinava a les ordres de l'exèrcit invasor; que aplaudia la repressió dels blancs contra els seus germans; que treballava per l'explotació colonial i la misèria dels seus; que, en gran part, va haver de fugir a la metròpoli o va ser mort per aquells a qui havia traït. En resum, el bon negret acceptava ser un esclau i feia tot el possible per satisfer l'amo. El seu exemple màxim és l'Oncle Tom. Més endavant, el terme va evolucionar cap al de bon colonitzat.
A casa nostra no tenim bons negrets, però sí un munt de bons catalanets, que treballen per al benestar i la prosperitat de l'imperiet, a canvi de diners i engrunes de poder. 
Els nostres bons catalanets, els nostres bons colonitzats, fan la feina molt ben feta, com ja la van fer el 1939 i anys següents i també molt abans. Simplement cal fer allò que l'amo (el de la metròpoli) vol. Exemples: en Duran Lleida, en Borrell, en Boadella...

Burrisme: pensament (ehem) que proposa que el millor símbol per representar la nació catalana és el burro català. Les seves característiques bàsiques: estupidesa, ser curt de mires, tossuderia, treballar de sol a sol per un altre i de franc, submissió, donar patades d'esquena i a cegues... semblen positives als seus promotors (?), qui a sobre, hi veuen un element racial. No cal dir-ho, és un pensament de rucs....

CAT POWER: proposta de la LLIGA ANTICOLONIAL per tal que els poble català recuperi l'autoestima, el poder i les regnes del seu destí a través de l'«empoderament» (de l'anglès empowerment) comunitari.

CCC (també coneguts com a KKK o «la triple C»): Sigles que corresponen a l'entitat «Convivencia Cívica Catalana» promotora dels recursos contra la inmersió lingüística a Catalunya. Curiosament, tot i el nom, ni promouen la convivència, menys encara el civisme, i de catalans en tenen més aviat poc. Semblaria doncs que es tractaria d'una broma o d'una entitat cínica més que cívica, però ni això... El pensament rector d'aquest col·lectiu és el supremacisme lingüístic, i per tant, en última instància, el supremacisme cultural. (v. «Supremacisme»).

Colònia: país o territori que no té la capacitat d'administrar-se autònomament sense la supervisió o bé la imposició d'una altra nació.

Colonització psicològica: Estratègia colonitzadora consistent a envair subtilment els colonitzats amb elements psicològics assimiladors de la cultura colonitzadora. Quan un poble és massivament atacat per estratègies de colonització psicològica parlem d'infecció colonial massiva, tot i que és preferible el tema infecció zòmbica colonial (v.més avall, «zombisme»). El resultat és que els infectats deixen en segon terme la pròpia cultura i la del país on viu per substituir-la per una versió estereotipada i empobrida de la cultura colonitzadora.

Colonialisme: Teoria i pràctica que defensa que hi ha pobles superiors i que aquests tenen el dret a expandir-se i enriquir-se a costa dels suposadament «inferiors», i per tant a establir colònies i rebre'n els seus ingressos. Els colonitzats són les persones o pobles sotmesos a la pràctica colonialista.

Darwinisme cultural: Teoria que explicita que els pobles que sobreviuen o esdevenen potències mundials solen ser els pitjors o els més violents.

Espana: Estat construït en base a l'explotació d'altres nacions, tant, dins de la península com a la resta del món, i que és responsable del major genocidi de la història: el perpetrat a Amèrica. Els seus habitants es conexeixen com a espanols o «espanolitos». Espana és un imperiet.

Espiral d'autoexclusió: Pràctica per la qual la identitat indígena dels pobles colonitzats es va recloent cercles progressivament més «purs», petits i marginals, duent-los a una dinàmica cada cop més tancada i suïcida, precedent a la desaparició

Imperi: estructura política que dirigeix el món neoliberal globalitzat. No confondre amb l'antic imperiamericà, el seu antecessor, desmuntat als anys 70 per la pressió revolucionària a l'interior dels USA i la resistència vietnamita.

Imperiet: es diu de les potències colonials ex-imperis que encara no han assimilat que ja no són sinó potències de segon, tercer, quart, cinquè... ordre al món i fan el ridícul autoconsiderant-se importants. Per ràbia, solen turmentar pobles petits sense cap pretensió. Exemples d'imperiets són: Espanya, França, Turquia, Rússia...
Imperiet de ponent: Nom pel quual es coneix Espanya en els medis anticolonials.
Imperiet del Nord: Nom pel quual es coneix França en els medis anticolonials. També se'n diu «Le Pétit Empire».

Indígenes: Persones que viuen i treballen en un territori i se'l senten seu i senten pròpia la seva cultura

Kumbaià, Kumba, Kumbaianisme: subcultura autòctona generada als anys seixanta del segle XX a l'entorn de parròquies, esplais i agrupaments escoltes. Va viure la seva màxima difusió a la dècada següent, però tanmateix continua vigent -tot i que adaptant-se als nous temps- dins la psique de bona part dels catalans actuals. El kumbaianisme es carateritza per una certa estètica naïf -que pot posar els pèls de punta i és l'origen del moviment punk a casa nostra- i una visió del món entre tova, rància, i poc imaginativa empeltada de valors pedagògics, «catalanets» i pseudoreligiosos. Una meravella, vaja. L'excursionisme, les colònies d'estiu, els campaments escoltes i els cercles folklòrics són els seus àmbits d'actuació naturals. S'ha de reconèixer però, que els kumbes o «xiruques», noms amb que es coneixen els seus practicants, van ser decisius en la defensa de la cultura catalana. La pervivència de la mentalitat kumbaià al nostre país es manifesta negativament en tots els àmbits, especialment als lligats a la defensa dels drets nacionals.

Nacionalisme invisible: És la forma de nacionalisme més extesa. Normalment floreix en països amb estat propi. Aquesta mena de nacionalisme és molt perniciós ja que els seus practicants acostumen a tenir tan interioritzada aquesta ideologia que no en són conscients. Sovint es manifesta en competicions esportives, com ara mundials de futbol i similars. Aquesta mena de nacionalisme, radicalment classista, avoltes racista -o cínic quan és conscient- classifica el món i les nacions que el formen en dos grups: A) els que tenen dret a ser independents i per tant, ja ho són (i que segons ells, no són nacionalistes. p. ex: Espana) i B) les subnacions o infrapobles, que són la resta, i que no tenen dret a crear un estat independent.

Nacionalisme de resistència o de defensa: Tipus de nacionalisme al que sovint es veuen obligats el pobles oprimits pels estats colonialistes. De tots els nacionalismes, és l'únic justificable.

Nacionalracisme: Teoria que proclama que la pròpia nació és superior a les altres. En Dr. Cat pensa que sovint les nacions colonitzades poden caure-hi durant les seves lluites d'alliberament. El nacionalracisme és una de les formes amb que es pot visualitzar el pensament supremacista.

Països Polacs: denominació que En dr.Cat proposa per superar el problema del nom de la nació.

Polac o polaqués: denominació que En dr.Cat proposa per superar el problema del nom de la llengua.

Principatcentrisme: Efecte que suposa que els catalans residents al Principat oblidin la resta de la nació i ho vegin tot des de la seva estreta pespectiva.

Referènding: Mètode d'alliberament nacional i personal creat per En Dr. Cat. Aquest sistema assimila d'una banda la «gimnàstica revolucionària» propugnada per l'anarquista català Joan Garcia Oliver i de l'altra, diferents tradicions filosòfiques orientals. El Referènding és doncs, una gimnàstica autodetermisnista empeltada de saviesa oriental , i com a tal, és un exercici que proporciona la musculatura i els reflexos necessaris per a estar en forma quan arribi el referèndum vinculant que ens durà a la independència. El llibre, escrit per En dr. Cat, Referènding. L'art de fer i guanyar refererèndums, fou publicat per Llibres de l'índex el 2010.

Ridiculisme: DAVID DURAN, insigne escriptor garrafenc, va proposar el 1996, al seu llibre CATACONYA, LA VIA RIDICULISTA D'ACCÉS A LA INDEPENDÈNCIA (ed. La Magrana) aquesta teoria. Bàsicament, el ridiculisme proposa que els catalans es posin a fer tota mena d'accions tan estrambòtiques i ridícules que les potències colonials decideixin retirar-se dels territoris ocupats de pura vergonya aliena. Seguint les seves petjades, va néixer durant el 2003 el MOVIMENT RIDICULISTA D'ALLIBERAMENT NACIONAL (PROVISIONAL), més conegut com MRAN-P . Diversos col·lectius han realitzat accions ridiculistes més o menys ortodoxes (Comando Avellana, L'Escamot d'Alliberament Nacional dels Barrets...)

Ridiculisme invers: Un dels productes més interessants sorgits de l'Escola d'Estiu Anticolonial 2003 a Areopoli (Mani) va ser el descobriment del RIDICULISME INVERS. Es tracta simplement d'aplicar el ridiculisme a les potències colonials, destacant i utlitzant com arma tot allò que fa tuf a ridícul en les seves actuacions qüotidianes i que és molt, donada la tendència natural dels imperiets a ser patètics. Dos exemples clars:
1. Aznar té una foto del Perejil al seu despatx. Patètic, oi? Ridícul, no és cert?
2. Els soldats espanyols a Diwaniya van posar un toro d'Osborne a la seva base. Ridícul del tot.

La pràctica del ridiculisme invers pretén donar el màxim de difusió a les actuacions ridícules de l'ocupant, per tal de desprestigiar-lo al màxim.  Tot està previst: existeix fins i tot un TERMÒMETRE RIDICULISTA INVERS, que permet  puntuar de l'1 al 10 l'acció ridiculista (una frase del Rajoy, una acció imperial especialment patètica, una bandera de 50 metres, fotos del parlament de Madrid...). Es seleccionen les millors i se les hi dona la més gran difussió, tal com es faria amb un acudit.

Tanmateix, s'imposa un problema: no són incompatibles el ridiculisme invers i el ridiculsme normal?
De cap manera. Si els catalans fan el ridícul de manera que afavoreixin que els espanyols els expulsin del seu imperiet, però alhora creix entre els catalans un fort sentit de vergonya aliena per les actuacions dels ocupants, es generen dos processos independents en la mateixa direcció: la separació amistosa i pactada, amb el convenciment que la convivència no ha anat gaire bé. Cadascú a la seva i apa, a viure!! De fet, sovint s'ha sospitat que accions patètiques protagonitzades per l'imperiet de Ponent (com en el cas Rosa de-Pa-nya, amb les periodistes amb banderets i cridant el nom de l'imperiet a les rodes de premsa del Festival d'Eurovisió) estaven impulsades per agents ridiculistes catalans, el que confirma que l'estratègia del ridiculisme invers complementa i enforteix el ridculisme i en general, tot el moviment subversivo-barrilaire.

Subversivo-barrilairisme: Teoria creada per EN DR CAT que es basa no tant en el fet de fer el ridícul com en el d'utilitzar l'humor i la paròdia contra els imperiets ocupants. De fet, el ridiculisme seria una de les possibles tàctiques del subversivo-barrilairisme.
 

Substitució simbòlica: una part de la feina colonitzadora passa per substituïr al cap del colonitzat els seus símbols per foranis, per tal de millorar la seva assimilació. La substitució simbòlica desfà aquest camí, canviant els símbols que l'imperiet ens ha implantat per paròdies o símbols propis alternatius que alliberen part de la seva pressió colonial. Per exemple, substituir el toru d'Osborne pel catigat.

Supremacisme: Ideologia que sosté que una raça, una llengua o una cultura és superior a una altra. Un exemple de supremacisme el tenim a casa nostra en l'entitat CCC (veure «CCC»), que pretèn desmuntar el sistema d'inmersió lingüística en català, per tal de garantir la prevalència de la llengua espanola a tots els nivells de la societat catalana. Un exemple de supremacisme clàssic és la organització nord-americana, «Ku-Klux-Klan» (KKK. Noteu la semblança en la nomenclatura de la principal entitat supremacista catalana, la CCC), tristament cèlebre pels linxaments i assassinats de ciutadans de raça negra. Destacats supremacistes són, a banda del president de la CCC, Don Francisco Cakha, Félix de Azúa, Iván Tubau, Arcadi Espada, etc. En relació al supremacisme, en dr. Cat opina que mitjançant un procés de penediment i reflexió sincers, els supremacistes i les cultures que es basen i s'han basat en aquest pensament (p.ex, Espana i França) poden arribar a ser perdonades i entrar en l'òrbita de les nacions i pobles dignes. A més, esclar, caldria que mitjançant l'aplicació de les «taxes Fanon i Cotxise», contribuissin a la recuperació de les cultures que han massacrat i explotat.

Taxa Fanon:  taxa calculada per economistes i antropòlegs de les Universitats de Saigon, la Havana i Daar es Salam, que calcula el que  han de pagar a les ex-colònies les potències colonialistes sobre el patrimoni espoliat i els interessos generats durant els segles de colonització.

Taxa Cotxise: segona taxa, associada a la Fanon, que calcula la indemnització a pagar per les potències colonialistes als pobles colonitzats pels genocidis comesos sobre persones i bens culturals. Aquests dos conceptes per sí sols capgiren les relacions Nord-Sud: d'aplicar-se, el Nord tindria un deute extern enorme amb el Sud. És per això que hi ha economistes «revisionistes», especialment a Sud Àfrica, que proposen condonar els interessos a occident. D'altra banda aquesta taxa també és aplicable per exemple a Anglaterra o Espanya, que haurien de finançar la reconstrucció completa de les cultures que han destruït, inclosa l'escocesa o la catalana.

Xiruca: sabatot prehistòric aparentment indestructible fabricat amb lona granatosa i sola vulcanitzada, molt utilitzada pels kumbaiàs en els seus desplaçaments muntanya amunt, muntanya avall. Als kumbes, o kumbaiàs, també se'ls anomenava «xiruques» o «xirucaires».

Zombisme colonial: és una malaltia, una intoxicació política. El colonitzador ha robat al colonitzat l'esperit del seu poble, la seva veritable personalitat, i l'ha substituït per una versió estereotipada. El zombi colonitzat adopta de manera automàtica, a la vida diària, els trets del colonitzador, abandonant els propis. Per exemple, en el nostre cas, subordina el català al castellà; escolta el Bustamante enlloc de la Núria Feliu; per a ell/a els «huevos con chorizo» són la màxima expressió de la cuina mundial; porta el «toru» d’Osborne al cotxe; anima la selecció espanyola; a l’estranger s’identifica com «spanish»; troba normal que les botigues per a turistes de la costa gironina estiguin plenes de figuretes flamenques i barrets mexicans; no s'estranya de ser els únics «spanish» que paguen peatges i el doble d'impostos; creu que el seu país no és cap país sinó una regió/nacionalitat d’Espanya...
El resultat és un home/dona que pel que fa a la seva identitat  col·lectiva va donant patèticament tumbus per la vida, amb l'ànima posseïda i segrestrada per una potència malèfica i forània que el dirigeix des d'un altre país amb un sol objectiu: l'assimilació total, convertir el poble intoxicat en una nova regió del seu. Els virus zòmbics es van expansionant i van possibilitant que la potència malèfica sigui cada cop més gran i poderosa a costa del poble infectat.

Tornar